SUFICIÈNCIA

La prova constarà de set preguntes de les quals s'hauran d'escollir cinc. Per poder afrontar la prova amb garanties caldrà estudiar les següents pàgines del llibre;

L'Humanisme (pp 28 i 29)

L'Imperi de Carles V (pp 42 i 43)

La Revolució francesa (pp 110, 111, 112 i 113)

El feixisme italià i el nazisme alemany (pp 189, 190 i 191)

La Segona Guerra Mundial (pp 248, 249 i 250)

EXÀMEN DEL LLIBRE

Us recordo que el proper dilluns dia 19 de maig serà l'exàmen del llibre "El diari d'Anna Frank" o el llibre de Primo Levi "Si això és un home". Vaja per davant que ambós exàmens constaran de set preguntes i haureu d'escollir almenys cinc, sent la puntuació màxima de cada pregunta; dos punts. Sense res més, us convido a que visualitzeu el següent vídeo, senzillament emotiu...

LENIN I STALIN

Realitzeu el comentari del següent text històric. Feu servir el guió.

"El camarada Stalin, desde que llegó a secretario general, ha concentrado en sus manos un inmenso poder, y no estoy seguro de que siempre sepa utilizarlo con prudencia.(...) Stalin es demasiado brutal, y este defecto, tolerante en las relaciones entre comunistas, es inadmisible en el puesto de secretario general. También propongo a los camaradas en la forma de desplazar a Stalin y de nombrar en ese puesto un hombre que presentara, desde ese punto de vista, la ventaja de ser más tolerante, más leal, más educado, más atento hacia los camaradas, menos caprichoso, etc.”

Lenin. Cartas de 23 al 26 de diciembre de 1922, dirigidas al XIII Congreso del PCUS.

DESPRÉS DE L'EXÀMEN...

Després de l'exàmen una mica de descans. Però solament una mica, perquè encara ens resta molt per fer. Bon cap de setmana!

COMENTARI: LA I GUERRA MUNDIAL. GUERRA TOTAL

En el pasado, prácticamente ninguna de las guerras no revolucionarias y no ideológicas se había librado como una lucha a muerte o hasta el agotamiento total. En 1914, no era la ideología lo que dividía a los beligerantes (...) ¿Por qué, pues, las principales potencias de ambos bandos consideraron la Primera Guerra Mundial como un conflicto en que solo se podía contemplar la victoria o la derrota total?

La razón es que, a diferencia de otras guerras anteriores, impulsadas por motivos limitados y concretos, la Primera Guerra Mundial perseguía objetivos ilimitados. En la era imperialista se había producido la fusión de la política y la economía. La rivalidad política internacional se establecía en función del crecimiento y la competitividad de la economía pero el rasgo característico era precisamente que no tenía límites. (...) De manera más concreta, para las das beligerantes principales, Alemania y Gran Bretaña, el límite tenía que ser el cielo, pues Alemania aspiraba a alcanzar una posición política y marítima mundial como la que ostentaba Gran Bretaña, lo cual automáticamente relegaría a un plano inferior a una Gran Bretaña que ya había iniciado el declive. Era el todo o nada. (...) Era un objetivo absurdo y destructivo que arruinó tanto a los vencedores como a los vencidos. Precipitó a los países derrotados en la revolución y a los vencedores en la bancarrota y en el agotamiento material.

Eric J. Hobsbawm. Historia del siglo XX. 1914-1991.

LA I GUERRA MUNDIAL

A l'aula estem treballant el procés històric que és proudí a Europa abans de l'inici de la I Guerra Munidal (1914-1918). En la darrera sessió hem parlat sobre l'inici del conflicte, i la magnitud de la tragèdia d'aquesta nova manera de fer la guerra. Doncs bé, com a suggerència d'un company de 4ESOB pengem el següent vídeo. On aparèixen les dolentes conseqüències de les noves estratègies i "innovacions" aramentístiques que s'aplicaren durant la I Guerra Mundial.

SI AIXÒ ÉS UN HOME

Per al tercer trimestre s'ha programat la lectura obligatòria del llibre Si això és un home de l'autor Primo Levi. Aquest llibre relata la vivència de Primo Levi en els camps d'extermini nazis d'Auschwitz. Per tant estareu davant la lletra d'un testimoni colpidor de la vida i la supervivència en els camps de l'infern; pero també és, i sobretot, una anàlisi de la dignitat de l'home enfrontat a l'extermini.

«Imagineu ara un home a qui, juntament amb les persones estimades, se li arrabassi la casa, els costums, la roba, en fi, tot, literalment tot el que posseeix: serà un home buit, reduït al sofriment i a la necessitat, mancat de dignitat i de discerniment, ja que acostuma a passar-li, a qui ho ha perdut tot, que es perd a si mateix; fins al punt, doncs, que es podrà decidir amb tota tranquil·litat la seva vida o mort fora de qualsevol sentiment d'afinitat humana; en el cas més afortunat, basant-se en un pur judici d'utilitat. Es comprendrà aleshores el doble significat del terme "camp d'extermini", i estarà clar què volem expressar amb aquesta frase: jeure al fons.